S'han acabat les ximpleries

Anarquistes Sense Ximpleries, companys en la lluita contra la tirania de l'ordre, i per la superació d'una existència buida, cap a una vida de renaixement continu. Amb voluntat d'ajudar-vos en la vostra recerca, em permetré comentar-vos uns consells, l'acceptació dels quals dependrà del vostre savi i rigorós criteri.

Vosaltres, que oloreu ja l'aroma de la llum, que assaboriu l'experiència de viure, heu de deixar enrere la fanfarroneria i les plomes de pollastre escarotat. Ha arribat el moment de desfer-nos del llast del macarró. No heu de justificar-vos davant ningú. Quan vos retraguen algun acte, no empreu ni un segon en paraules d'autocreixement per al públic. S'han acabat els "ho faig perquè em dóna la gana". Mai no et justifiques cridant als quatre vents el que vols i el que eres, això és autobombo: no el necessites. Tu ja saps el que vols i el que eres, així que limitat a fer el que vols i a ser el que eres. Sense excuses, sense pauses, sense reserves, sense esperes ni explicacions.

S'ha acabat també el temps de l'etern enuig. Enrere han quedat les contínues males cares, que no intentaven altra cosa que mostrar al públic quant en desacord estaves amb el món. Saps el que vols i qui eres, segueix el teu camí, i gaudeix-lo. Alegra l'ànima, doncs cada moment ha de formar part de la teua obra: la teua vida.

S'ha acabat el temps d'intentar canviar al ramat. Això ara manca de sentit. El món que crearàs amb les teues mans i la teu trellat serà com un vestit a mida. Mira de conservar-lo. Tu t'encarregaràs d'allunyar tot allò que et desagrade, però deixa que el ramat es rebolque quantes vegades vulga en allò que et desagrada. Limitat a que la teua existència siga del teu grat, i si cal, empra les armes i recursos necessaris per a que el ramat no et canvie, però sàpigues gestionar els esforços. Tot combat desgasta. Un bon guerrer no està sempre amb la guàrdia preparada, sinó que és àgil a l'hora de preparar-se.

L'avorriment és per als dèbils. Nosaltres sabem divertir-nos! En qualsevol moment i de qualsevol lloc es poden extraure riallades, interessos i curiositats: viu-les. Fins i tot el ramat és sovint graciós, i fins i tot d'ell s'aprén.

Canvia de rumb tantes vegades com el teu cor et dicte. S'han acabat ideologies mil·lenàries, filosofies estàtiques i pensaments universals. La teua voluntat és l'única veritat que trobarà el teu esperit. Oblida't d'arguments, doncs aquests sols responen a l'interés en que el ramat assimile la teua voluntat.

Companys, potencials Anarquistes Sense Ximpleries, somrieu sempre, perquè la vostra vida és la vostra obra. Fins i tot les èpoques dures formen part de l'aprenentatge, així que sapigueu valorar-les adequadament.

Endavant l'Anarquia Sense Ximpleries!

Amunt la raça del gran Bardok!