L'amor a la vida

Salutacions, germans Anarquistes Sense Ximpleries! Vinc a parlar-vos d'aquells que donen la seua vida en sacrifici. D'aquells que s'entreguen a una causa "major", a un benefici "superior", a un benestar promés.
Vos parle del sacrifici com a preu, com a càstig, com a condemna, com a peatge. Vos parle dels que no veuen altre camí cap a la satisfacció més que aquell que travessa camps de punxes i deserts. Això sí, punxes de colors i deserts farcits de lluminària i entreteniment. Però heu de saber una cosa: eixos camins són laberints on la satisfacció és un miratge. Heu de saber que la satisfacció no es pot comprar. No existeix sacrifici matemàtic o material possible que siga satisfactori.

Mireu-los, amics meus! Mireu la desesperació en les seues demacrades cares desgastades per una vida impersonal. Diuen alguns savis i també alguns envejosos resignats, que els rics són desgraciats perquè sols tenen diners. Jo dic que els pobres encara ho són més, són la derrota personificada. Els pobres són miserables no perquè no tinguen els diners, que és allò que volen, sinó perquè són esclaus de la voluntat de tindre'ls.

Persones despersonificades darrere de la carlota del sacrifici a canvi de la possibilitat de ser, un dia, governant o dominador. Guanyador per un dia, eixe és l'esperit del miserable. El pujó de veure's per un instant envoltat de tots els objectes de desig. Un pujó perpètuament inassolible. Éssers que formen una massa immersa en una insatisfacció eterna. Són un bony en el món, mobiliari urbà, res més.
Són éssers idèntics perfectament previsibles, màquines fabricades en sèrie que sacrifiquen la vida per treball, a canvi de diners, per a aconseguir les mil i una granades de mà sense anella. Allò que les fa especials, diuen, és la diversitat de granades que són capaces d'acumular.
Donar la vida per la mort és sacrificar-se pel sacrifici, perquè mai hi ha fi.

Germans, tot allò que té preu, manca de valor. Doncs és suficient amb acumular la quantia del preu per aconseguir-ho. Allò que té valor és allò que implica esforç interior, determinació i coratge. Allò que té valor és allò que només tu eres capaç de crear i d'entregar si vols.

Què pot haver més alt que la vida? Sacrificar-la és sempre un mal negoci. Potser l'amor, l'autèntic amor, estiga per damunt de la vida. Però sent així, no seria l'amor a la vida la més alta i noble causa?
Vos convide, amics meus, a servir a la vida, i a exterminar els verins que demanden el vostre sacrifici, i a no destruir-vos mentre no siga per a renàixer com a éssers nous i més forts.

Visca l'Anarquia Sense Ximpleries!

Amunt la raça del gran Bardok!