Anarquistes Sense Ximpleries, hi ha entre nosaltres programadors a temps parcial o complet. Alguns fins i tot s'embolcallen amb banderes negres, però pertanyen igualment al gremi polític. Es tracta de persones impregnades pel vici del control, per una disciplina cultural absurda, per un irrisori elitisme acadèmic, i per la sospitosa temptació per l'aplaudiment de la massa inepta. Em pregunte quin valor pot tindre l'aplaudiment d'un inepte. Per al qui es conforma amb el so de dos mans xocant, ha de ser l'èxtasi. Però per al guerrer sense ximpleries, l'aplaudiment és la marca de l'esclau, tant per al que aplaudeix com per a l'aplaudit. L'Anarquista Sense Ximpleries menysprea les ovacions. No ovaciona a ningú més que a ell mateix, en el seu interior, i per a donar-se forces.
Vos parle d'aquells que volen fer de l'existència un sistema planificat amb l'excusa de "salvar la humanitat". Qualsevol sistema que anuncie la llibertat per a tothom és una trampa de submissió i esclavitud. La llibertat dels programadors consisteix en obligar-te a assimilar la seua concepció de llibertat. I eixa nova llibertat serà elevada a la categoria de Déu per a fer-la inqüestionable, i sobre ella es dictaran les noves lleis, la nova moral i els nous costums. Eixa és, en definitiva, la llibertat a la que aspiren els programadors, a la llibertat com a marca registrada, sense contingut, sense olor, sense sensacions: una simple paraula que justifique el domini normalitzat dia rere dia.
Amics, tot sistema està dissenyat per als irresponsables, i per als que beuen dels irresponsables. Els Anarquistes Sense Ximpleries menyspreem tot sistema que no siga el nostre i per a nosaltres. No necessitem el permís de ningú per a viure com volem. Sabem que qualsevol imbècil pot pretendre sotmetre'ns en qualsevol moment, i nostre és el deure d'impedir-ho com millor considerem. Les armes que podem utilitzar tenen l'infinit per límit. Els nostres recursos no es veuran reduïts a la normalitat miserable.
Que es preparen aquells que pretenen limitar el potencial humà, instaurar estructures socials, economies planificades, o imposar uns mètodes concrets de descobriment de la realitat.
Companys, vos advertisc que aquesta gentola es troba fins i tot dins de l'estètica de la tradicional litúrgia anarquista. Serà suficient amb dir-se a si mateixos anarquistes? Sabreu que l'hàbit no fa el monjo.
Els pobres, emprenyats, intenten amb totes les seues forces fer-nos encaixar en els seus avorrits móns del 2+2=4. Condescendents i patètics, intenten desarmar-nos aclamant-se a una presumpta raó suprema, a una presumpta seriositat correcta. Esclaus dels seus propis déus. Vaja religió cultural la seua! Als Anarquistes Sense Ximpleries no ens correspon eixa existència llastrada.
Companys, per l'Anarquia Sense Ximpleries!
Amunt la raça del gran Bardok!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada