21/11/12

Núvol Kintoooon!!


Hui els ocells cantaven alegres pel bosc, i el corrent de riu transportava les fulles caduques dels arbres més ràpid de l'habitual. El vent feia sonar les branques dels gegants àlbers que conviuen prop de la meua cabana. La bola de quatre estreles ha brillat com feia temps que no ho feia. A través del Totpoderós, el super guerrer Bardock m'ha parlat així: "Kakarot, escolta'm, continua la meua missió, venja la destrucció dels guerrers del planeta Terra." Seguidament, el Totpoderós ha projectat en la meua ment la imatge d'un robust bàrbar, armat amb una imponent espasa: "trobaràs en la seua gosadia i en el seu acer uns lleials companys."

Bardock m'ha alertat dels moderns assots que pateix la humanitat: es confonen les bones maneres amb la servitud; la defensa de la llibertat amb l'estancament en estructures inoperants; la bona vida amb la prohibició dels bons plaers. Els vells costums com la venjança justa, la determinació, i el gaudi dels plaers que la natura ens oferta, han estat substituïts per tota classe d'esclavismes. Ara qualsevol pretensió s'ha de parlar i dialogar amb altres abans de donar la primera passa. Les masses frenen constantment la voluntat individual. Un crit ancestral ix de mi com la lava d'un volcà. Cap entrebanc ni convenció social poden interposar-se entre mi i la meua vida. Jo, Kakarot, sóc un guerrer, en guerra contra els enemics del plaer de viure. Aquest és l'objectiu del projecte Anarquia Sense Ximpleries, tallar d'arrel la tirania de l'ordre. Cal l'anarquia total, sense reserves, sense excuses, sense pauses. Aquells que intenten fer del potencial i força del guerrer una espècie de pasta inofensiva, seran considerats l'enemic.

El meu bastó, la meua bola sagrada, i la meua força i agilitat en els camps de les arts marcials i dialèctiques, són les armes amb les que em defensaré en les meues incursions a través de la vida moderna, més enllà de la meua cabana. Comença el viatge.

Amunt la raça del gran Bardock!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada