Primera veu: No existeixen ni drets ni obligacions a les que acollir-se més enllà dels que u mateix creu necessari tindre. No hi ha tinta inesborrable en el món que tinga el poder ni l'autoritat d'establir drets ni obligacions. Sí que hi ha la força, capaç de doblegar els més dèbils. Aquesta mateixa força, combinada amb l'estratègia que implica tota guerra, seran les armes que tindrà el guerrer per fer triomfar la seua voluntat.
No tenim drets ni obligacions pel fet d'existir. Allò que creguem que meresquem, ho hem d'aconseguir entenent-ho com un desig personal no extensible a ningú més que a nosaltres mateixos, i a la nostra manera.
Segona veu: No hi ha regles a l'hora de lluitar. Tot val, sempre, i per a tots. No existeix joc brut ni joc net. Triar el mètode respondrà únicament a la decisió personal del guerrer.
Advertit queda que si altres veuen la ingerència del que puguen entendre per joc brut, una revolta violenta contra el guerrer serà una possibilitat a considerar seriosament. Aquest haurà de valorar si empra la seua força per a continuar amb el joc, o recorre al noble art de l'escapada i la reflexió.
Tercera veu: La persuasió i el parlament són mitjans molt eficients per a estalviar enfrontaments i solucionar conflictes. Tot val per a vendre-li la burra a qualsevol, però compte amb les males arts: serà convenient comptar amb lleials i formidables amics, i aquests no admeten traïció alguna.
Quarta veu: Es gaudirà dels plaers de la vida. Es procurarà la provisió de bon aliment i reparador descans.
Es gaudirà del sexe sempre que el cos ho demane i les parts implicades (d'haver-hi) ho aproven. Es desenvoluparà l'art de la seducció.
L'humor serà una constant quotidiana, i junt amb els altres plaers, es potenciaran vincles entre individus. Dir que absolutament tot és susceptible de ser blanc de riallades i bromes, no obstant les burles punyents corren el risc de causar molèsties i rebre, per això, un toc d'atenció per a delimitar els límits, com l'aroma de l'orina d'un animal.
Cinquena veu: S'estimarà la natura i tota la vida que en ella habite. S'estimaran els animals, i els grans arbres seran motiu de respecte. I es defensarà aquesta estima com allò que és propi.
Sisena veu: La lliure associació serà la base de les relacions entre individus. Açò acull tota classe de motivacions: interés puntual o conveniència; afecte amistós, romàntic o sexual; vincles familiars... Tota relació, així com les seues implicacions supraindividuals que s'hagen pogut pactar prèviament, s'aboliran des de l'instant en que un dels individus tinga el gust de desvincular-se. Per aquesta qüestió, els lligams de qualsevol tipus (organitzatiu, estructural, o emotiu o afectiu) es crearan obeint a la voluntat de cadascun dels individus.
Setena veu: La propietat significarà la il·lusió de la possessió d'allò del que s'està fent ús. Qualsevol persona pot fer ús dels recursos que la natura ens oferta. La transformació de la matèria primera, i la fabricació i construcció de béns atorguen a l'artífex el dret natural de gaudir de manera prioritària del seu ús. Però aquesta posició privilegiada, sens dubte merescuda, caldrà defensar-la front a possibles usurpadors.
Aquesta veu és aplicable sobretot als objectes de manufactura pròpia. També, per exemple, a la cabana o llar que tinga el plaer d'acollir-nos, en especial a aquella que haja estat construïda amb la nostra suor.
Que la raça del gran Bardock faça ressonar aquestes veus sagrades per tots els racons de l'univers!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada